La Dora i la seva filla comparteix pis amb 3 famílies més. Treballa en la neteja, però el sou no els arriba per viure. L’última setmana de cada mes, ella pràcticament no menja per poder pagar l’habitació.

En Seku treballa de cuiner en una pizzeria, però ha de dormir al carrer perquè ell i els seus amics intenten llogar un pis però les gestories se’ls treuen de sobre. Tot perquè són negres.

En Jordi és de Lleida, però estudia una carrera a Barcelona i viu en un pis d’estudiants de Santa Coloma. Ara la propietat els ha duplicat el lloguer i no poden pagar-lo. Haurà de deixar la universitat i tornar a casa a Lleida amb els pares.

La Fàtima l’han acomiadat de la feina perquè el seu fill té una malaltia degenerativa i han d’anar sovint a l’hospital. Sense feina, no pot pagar l’habitació on mal viuen ell, el seu fill i la seva filla. Ara es quedaran al carrer.

El Juan va patir un accident laboral mentre feia de paleta. Amb l’edat que té, 57 anys, i que va coix per l’accident, ningú li dona feina. Va perdre la casa i fa tres anys que dorm en places i caixers.

Ells i tants altres: Tu, que ja tens 25 anys i voldries anar-te’n a viure amb la teva parella, però no podeu perquè el preu dels pisos està pels núvols. I tu, que ets pensionista i vídua i la gestoria t’acaba d’avisar que no et renovaran el lloguer. I vosaltres, que treballeu tots dos i teniu dues criatures, però amb el que guanyeu no arribeu a final de mes. I...

L’habitatge és un dret, no un luxe!

Escup!